Dignificar la convivència

La filosofia antiga creia que la saviesa consistia en saber viure, desplegar les pròpies capacitats, aprofitar les circumstàncies i en obrar bé. La vellesa era el moment de la serenitat.

Actualment, segons les enquestes, la salut de la gent gran, es, en general bona. Així ho podem constatar quan veiem que un home de 94 anys (entrevista de El País, 9/02/07) està cursant una carrera en una Universitat, i amb molt bones notes per cert. Si fem un tomb per les Aules Universitàries, les Aules d’informàtica, tallers de tota mena podrem veure que són plenes de gom a gom de gent que ha arribat a l’edat de la jubilació.

Per altre part, des del punt de vista del bon estat físic d’aquest segment de la nostre població, les piscines municipals a les vuit del matí són un bon exemple de com la gent gran es cuita i entre llarg i llarg de natació fa una pausa per petar la xerrada amb els companys de carril.

I si parlem de la contribució de la gent gran a la societat i a la pròpia família només ens hem de fixar amb tots aquests avis empenyent cotxets de criatures mentre els pares dels infants estan treballant, tasca aquesta que porten a terme tant per ajudar als seus fills com per demostrar-se a si mateixos que encara son útils i necessaris.

Fins aquí l’aspecte positiu i optimista de la qüestió, però no podem obviar l’altre cara de la moneda. Tots voldríem arribar al final de la nostre existència portant una vida digna i sense ser una càrrega per la nostra família. I si podem veure el costat amable de la gent gran que està en plena activitat, no podem ignorar els reportatges, ben recents per cert, i d’altres informacions que tots tenim de primera mà, que ens mostren com és de dura la vida quan no ens podem valer per nosaltres mateixos i com és de feixuga la càrrega que cau sobre els familiars.
S’han acabat els temps en que en una mateixa casa s’aplegaven pares, fills, avis, tietes solteres on tots cuitaven de tots. La societat actual ens porta per uns altres camins, ni millors ni pitjors. L’envelliment progressiu de la població porta implícit un increment en la demanda de prestacions socials altament especialitzats, fet que ens situa davant d’una preocupació creixent per aquest col·lectiu que demana una resposta a aquestes necessitats.

Es fa del tot necessari evitar l’aïllament de les persones grans, en molt casos amb discapacitats, afegides, així com tenir cura dels familiars que se’n ocupen, donant-los l’ajuda necessària i fins i tot la formació que els ajudi en aquesta tasca.

Aquesta és la realitat i és per això que volem tenir la certesa de que les institucions posaran al nostre abast els mitjans materials, ja sigui en forma de geriàtrics, apartaments tutelats i amb serveis adients, ajuts en el propi domicili . A Cornellà ja tenim una xarxa de centres per persones amb dependències que actualment es continua ampliant tant por poder-los atendre directament, com per donar suport als familiars que se’n fan càrrec .

Poder viure dignament sense pensar, si es que podem pensar quant arribi el moment, que som una càrrega per les persones que ens envolten es l’objectiu que tots volem aconseguir. El nostre candidat, N’Antonio Balmón, en la darrera Convenció Municipal del PSC, que tingué lloc a L’Hospitalet ha pres el compromís, entre d’altres, d’incrementar els serveis d’ajut domiciliari a persones grans, o amb discapacitats. Ho tenim en compte a l’hora de donar-li el nostre suport.